Història de Ca les senyoretes

Coneix la història de Ca les Senyoretes a Otos

Otos és un petit poble de la Vall d’Albaida situat a l’ombria de la serralada del Benicadell. El nom del poble podria ser d’origen iber i podia haver significat “argelaga” en aquella antiga llengua. En el terme municipal queden restes de pintures neolítiques, d’antics poblats ibers i romans, i del Castell de Carbonera, fortalesa construïda pels Almohades en el segle XII. Ja apareix en el llibre del Repartiment de Jaume I. Durant molts anys fou una baronia regentada per diversos senyors feudals que cobraven impostos als jornalers i decidien sobre la seua vida.

A partir del segle XVIII, el poble viu un procés de creixement. D’aquesta època són l’església parroquial, dedicada a la Puríssima Concepció, l’ermita de la mare de Deu dels Dolors i el palau del marqués de sant Josep. Els tres principals edificis del poble.

Una casa amb segles d'història

Durant el segle XVIII i XIX, emergeix una burgesia agrària que s’emancipa del marqués i construeix la majoria de les cases pairals del carrer Major i del carrer de sant Josep. Entre les famílies més pròsperes hi havia la dels Olivares, propietaris de la casa Gran, i els Alfonsos propietaris de Ca les Senyoretes. En l’any 1888 contragueren matrimoni Baldomero i Isabel, hereus d’aquestes dos grans fortunes i es posaren a viure en la casa del carrer Crist número 1. Tingueren dos filles: Teresa i Isabel, les Senyoretes, que durant tot el segle XX administraren amb saviesa la sucosa herència dels pares.

Una casa amb segles d'història

Durant el segle XVIII i XIX, emergeix una burgesia agrària que s’emancipa del marqués i construeix la majoria de les cases pairals del carrer Major i del carrer de sant Josep. Entre les famílies més pròsperes hi havia la dels Olivares, propietaris de la casa Gran, i els Alfonsos propietaris de ca les Senyoretes. En l’any 1888 contragueren matrimoni Baldomero i Isabel, hereus d’aquestes dos grans fortunes i es posaren a viure en la casa del carrer Crist número 1. Tingueren dos filles: Teresa i Isabel, les Senyoretes, que durant tot el segle XX administraren amb saviesa la sucosa herència dels pares.

L’estructura original de l’edifici és del segle XVIII, però ha estat reformada en diverses ocasions. A mitjan del segle XIX pertanyia a Celestino Alfonso, avi de les Senyoretes, descendent d’una nissaga local que es remunta a 1611 amb l’expulsió dels moriscos. En 1888 es reformà amb motiu del casament de Baldomero i Isabel. En 1925 es tornà a reformar pel casament de Teresa amb Serafín, un comerciant de la ciutat que fracassà en tots els negocis.

Teresa quedà vídua en els anys cinquanta, i Isabel, que es jubilà pocs anys després de la seua professió de mestra. Malgrat la seua posició econòmica, les Senyoretes tenien uns costums ben austers, la qual cosa els proporcionà una vida llarga i saludable. El 1993, amb la mort d’Isabel sense hereus directes, la casa va quedar uns anys deshabitada.

Fundació de Ca les Senyoretes

En 2005, la família Olivares-Olivares la compràrem i iniciàrem la gran aventura de la nostra vida: l’Hotel-Restaurant “Ca les Senyoretes”. Hem conservat aquest nom amb que popularment es coneixia la casa a pesar de l’ambigüitat que suscitava. Quan els clients ens demanen si es tractava d’una antiga casa de barrets, els expliquem algunes anècdotes de la vida personal i familiar de les antigues propietàries, i dels mites i llegendes dels bandolers de la serra del Benicadell.

Fundació de Ca les Senyoretes

Ca les Senyoretes començà amb cinc habitacions, àmplies i decorades en els estils de les diverses èpoques en què la casa ha estat habitada (des del s. XVIII fins al XX). Algunes amb mobles modernistes i preciosos enrajolats hidràulics. Empràrem fotografies, dibuixos, gravats i làmines, ceràmiques, mobles, làmpares, i tota mena d’objectes conservats a la casa. La llar de foc decorada amb precioses rajoles esmaltades ha estat rehabilitada. Per al restaurant hem habilitat tres espais amb ambients ben diferents: l’antic menjador de la casa, l’almàssera i la terrassa.

Essència d'anys arrere

Conservem l’antic pastador de pa amb els estris feines domèstiques: llibrells, almuds, barcelles, cernedors, romanes, bàscules, cabassos, etc. Un petit celler subterrani serveix per a mantenir els vins a la temperatura adequada per al seu consum. Hem recuperat l’antic canterer guarnit amb els cànters i les botiges per a conservar l’aigua fresca.

Essència d'anys arrere

Hem recuperat el pati interior, voltat d’edificacions accessòries on antigament es feien les feines de transformació i emmagatzemament dels productes agrícoles. Conservem parts de l’almàssera d’oli i del cup de vi, i vuit gerres soterrades protegides amb vidres transparents. L’antiga almàssera i cup estan decorades amb eines del camp com aladres, trilles, xerugues, tregilles, arganells etc. i amb estris de transformació i manipulació dels productes agraris com cànters de vi, cobertores de gerra, arroves d’oli, etc.

Sempre mirant al Benicadell

El pati exterior és ara una terrassa on els nostres clients poden sopar o fer una cervesa mentre gaudeixen de magnífiques vistes de la muntanya del Benicadell, dels cultius abancalats d’oliveres que s’estenen fins al peu de la serra, de la imponent masia de Suagres i del castellet de Carrícola.

Sempre mirant al Benicadell

Al restaurant oferim els nostres plats tradicionals, elaborats i servits per Assumpció, Maria i Clara i Mariam, les noves Senyoretes: arrossos, carns i peixos, espencats, embotits, suquets, coques i tota una varietat de menjars de la terra preparats amb la millor matèria primera, amb senzillesa i dedicació. I tot això sense renunciar a totes les comoditats del s. XXI: calefacció, aire condicionat, banys complets, wifi, cafeteria i, sobretot, naturalesa, silenci i tranquil·litat.